Com i en quins indrets fotografiar-los

No cal anar gaire lluny per fer fotos boniques d’ocells! A menys de 30 km de Barcelona podem fer molt bones fotos d’aus. En la mateixa ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, podem gaudir d’aquests fantàstics parcs i entorns naturals: el parc Diagonal Mar, el Parc Fluvial del Besòs, l’espai natural del Remolar al Prat de Llobregat, les Basses de Can Dimoni a Sant Boi de Llobregat i l’estany de la Roberta al Prat de Llobregat.

En aquest cas, totes les fotografies que us presento estan fetes molt a prop de casa. El lloc més llunyà on vaig anar va ser la Reserva Natural de Sebes, al poble de Flix. Allà és on vaig fer la foto del blauet.

Per fer les fotos he utilitzat dues càmeres Olympus: una Mark E-M5-10 i una M10-III, i dos objectius: un de 100-400 mm i un altre de 75-300 mm.

Blauet – Martín pescador común – (Alcedo atthis)

Quan vaig fer aquesta foto, el blauet estava quiet, a uns 50 metres de mi, posat sobre la branca d’un arbust i a una curta distància de l’aigua. Vaig obrir molt el diafragma per desenfocar el fons, i vaig seguir-lo en els seus vols per tal de captar-lo novament quiet.

El blauet té una longitud d’uns 17 centímetres i pesa entre 29 i 45 grams. És inconfusible, capgròs, cuacurt, amb un gran bec que té forma d’espasa. Té un plomatge vivament acolorit. El pili i les parts superiors són d’un color blau turquesa, que esdevé més clar al dors, carpó i cua, i no tant a les ales. El pit i les parts ventrals són de color taronja mat. Té també una franja d’aquest color que va del front, per sota els ulls, passant per cada costat del coll, per on continua amb sengles taques allargassades de color blanc pur. Els ulls són foscos i les potes, curtes i vermelles.

Blauet a la Reserva Natural de Sebes (Flix)

Ànec collverd – Ánade azulón – (Anas platyrhynchos)

Vaig fotografiar aquests ànecs al Parc Fluvial del Besòs. L’entorn natural del riu és producte de reivindicacions ciutadanes, iniciades per un grup petit de persones just abans de les Olimpíades. És un espai ideal per passejar i fer fotos d’aus. 

L’ànec collverd (mascle i femella) té una longitud de 50-65 centímetres i pesa de 750 a 1575 grams. El mascle adult té el cap i el coll verd lluent, amb un collaret fi de color blanc que el separa del color vinós del pit. És la seva característica principal. El mascle té el bec groc verdós, però la femella el té de color marró pigallat i una mica ataronjat. És el més comú i abundant dels nostres ànecs.

Ànecs collverds aterrant al riu Besòs

Gafarró – Serín verdecillo – (Serinus serinus)

Aquesta foto està feta des del balcó de casa, a uns 70-80 metres del gafarró. L’exemplar era sobre una teulada. Aquesta espècie d’au volta sovint pel pati interior de casa meva, al Poblenou. Es posen sobre una magnòlia propera, o damunt de les teulades.

Vaig utilitzar una profunditat de camp molt petita per difuminar molt el fons (una paret d’obra). 

És un ocell petit (11 o 12 centímetres de longitud). Pesa de 8,5 a 14 grams. És un moixonet rodanxó, de tons groguencs, verdosos i grisos. El bec és cònic, curt, robust i gris. Els ulls són foscos i les potes, de color carn.

Gafarró al pati interior de casa meva

Corb marí gros– Cormorán grande – (Phalacrocorax carbo)

Aquesta foto està feta a la guaita de La Maresma de les Filipines, al delta del Llobregat. Jo estava situat a uns 200 metres del corb. A aquest lloc s’hi arriba per la C-31, direcció Castelldefels. Hi ha una taquilla d’informació a l’entrada, on els guardes et guien sobre els itineraris a seguir.

El corb marí és un ocell de gran mida i pesa uns 2,5 kilograms. Té el plomatge de color fosc, taques blanques a les galtes i també a la part superior del coll, així com una taca groga ataronjada a la base del fort bec. Les potes són curtes i fosques, amb els dits units per una membrana.

En aquest cas es tracta d’un exemplar jove en estat nupcial.

Corb marí gros (nupcial) al delta del Llobregat – Espai natural Remolar-Filipines, aguait de La Maresma

Mosquiter comú – Mosquitero común – (Phylloscopus collybita)

La foto del mosquiter va ser presa a la guaita. De vegades és difícil obtenir fotos en aquests albiradors d’ocells perquè els angles de la construcció impedeixen una bona visibilitat. Aquest tipus d’ocell és molt ràpid, per la qual cosa has de disparar instantàniament en el moment de veure’ls. En el meu cas, el fet d’estar molt a prop de l’exemplar em va facilitar la foto. És una foto realitzada amb llum de tarda.

És un ocell petit (11 0 12 centímetres de longitud) i pesa entre 6 i 10,9 grams. És d’aspecte delicat, de tons gris verdosos, malgrat que la coloració d’aquesta espècie és força variable. El bec és prim, delicat, bru, i les potes són primes i fosques. En vol s’aprecia que les ales són més aviat curtes i arrodonides

Mosquiter comú al delta del Llobregat – Espai natural Remolar-Filipines, aguait de la Bassa dels Pollancres

Bec de corall senegalès – Estrilda común – (Estrilda astrild)

Vaig fotografiar aquest exemplar en les Basses de Can Dimoni quan la llum il·luminava la seva cara, en un dia clar. Anava i venia, posant-se sobre els arbusts, en un vol molt ràpid però, per sort, molt proper.

És un ocell petit de 9,5 a 13 centímetres de longitud, i pesa entre 6 i 11 grams. Molt bellugadís i cua llarga de tons marrons. De la seva aparença destaca sobretot el bec vermell i la pinzellada del mateix color que va des de la boca fins al començament del clatell, passant per l’ull. És una màscara vermella que destaca sobre la sòbria coloració del plomatge. De fet, és una espècie del centre i sud d’Àfrica que va arribar a Portugal, i posteriorment va colonitzar diversos punts de la península Ibèrica.

Bec de corall senegalès – Basses de Can Dimoni (Viladecans)

Espero que gaudiu molt d’aquests entorns fantàstics i de les aus que hi pugueu trobar.

Totes les imatges ©Manel Garcia