Fotoclub endins

Ja fa temps que molts de nosaltres estem al Fotoclub. El que va ser un inici per trobar-se uns companys i amics ha esdevingut un lloc on es fan i es desfan moltes coses, moltes fotos, molts actes, moltes activitats; fem que l’exterior del Fotoclub ens conegui, volem que sàpiguen que sempre estem disposats a col·laborar amb la gent del barri i amb les entitats que ens envolten. Quan ens demanen anar-hi, hi anem, i si no ens ho demanen, però l’acte és prou interessant doncs també hi anem. Volem conèixer i col·laborar amb entitats que ens envolten al barri.

De vegades mirem tant en l’exterior d’un nucli que ens oblidem del gran tresor que hi tenim dintre.

L’interior no és res si no té un exterior del qual agafar coses, agafar idees, agafar persones, i quan aquestes persones les hem agafades i les hem fet nostres, hi hauríem d’aprofundir per treure’n aquest suc que segur tenen, fer-lo nostre i gaudir de la seva saviesa. Moltes vegades no cal cercar persones fora del nostre entorn per fer una exposició o obtenir alguna entrevista. Tenim persones a tocar, al nostre costat. Que no s’entenguin aquestes paraules com refusar qualsevol cosa de l’exterior del nucli, res més lluny de la meva intenció. El FotoFest va ser un èxit gràcies a fotògrafs fora del nucli del Fotoclub, a més del “petit” treball que varen fer els socis i sòcies col·laboradores, igual que les entrevistes en la revista Fotonou sobre fotògrafs de renom mundial. Repeteixo, res més lluny de no reconèixer el valor d’aquesta gent externa que a més ens aporta coneixements i punts de vista meravellosos, gràcies a les col·laboracions de socis que prenen el seu temps lliure per entrevistar aquestes persones memorables i que tots recordem després de la lectura atenta de la revista Fotonou.

El que vull dir és que tenim, dintre del nucli del Fotoclub, persones nostres que també ens poden enriquir i que, de fet, s’està fent gràcies a les activitats que es realitzen. Què faríem sense el cafè tertúlia dels dimarts, o sense les classes magistrals del professor que tots tenim al cap? Què faríem sense els “Viatges fotogràfics”, que ens aporten punts de vista diferents? Doncs això, sense renunciar a res de res, hem de conèixer un xic més la gent que ens envolta i que possiblement ens sorprendran si ens expliquen més coses.

I com que som fotògrafs, què millor que una exposició que s’endinsi ben endins del fotògraf o fotògrafa. Vull dir que potser ha arribat el moment de proposar a algun membre del Fotoclub que faci una exposició seva, fora de concurs, com vulgui, en blanc i negre o en colors, quadrades o rectangulars, horitzontals o verticals. Algú s’ha guanyat el dret d’exposar en solitari. No seré jo qui doni noms, però tots pensem en persones que tenen moltes coses a ensenyar encara i les tenim dintre del nucli, són socis i sòcies, ens poden enriquir més encara.

Tots tenim en la memòria aquelles fotos dels concursos que ens diuen molt de la persona que les ha fet, que algunes vegades guanya i d’altres no, però que sempre desprenen una sensibilitat inqüestionable.

Podem fer un referèndum, si voleu, però penso que fora bo que aixequés la mà qui vulgui fer una exposició en solitari, o bé algú li haurà de dir: “Vinga, noi/a! A què esperes?”.