‘Petó davant del Palau de l’Ajuntament’

“Le Baiser de l’Hôtel de Ville” (1950), per a la revista Life. © Robert Doisneau i la seva filla, Annette Doisneau.
Life va retornar els drets de reproducció a Doisneau el 1955 i des d’aleshores se n’han venut prop d’un milió de còpies en diferents formats

La imatge de Doisneau més coneguda i, alhora, una de les fotos més reproduïdes del món va ser encarregada i publicada per primera vegada a la revista estatunidenca America’s Life. És una fotografia feta per encàrrec, i se l’adverteix que la feina corre força pressa. El fotògraf va decidir contractar una parella que fingirien besar-se espontàniament en diferents punts de la ciutat, tal com es pot veure en la col·lecció que recull aquest moment.

Doisneau va fer moltes fotografies per al reportatge en diferents ubicacions, amb diferents punts de vista, tot i que, al final, al reportatge de la revista només se’n van publicar sis, entre les quals l’esmentada, que va aparèixer a la cantonada superior esquerra de la pàgina dreta, sense ser la més destacada de l’article.

Els lectors van pensar que era una fotografia espontània que l’autor havia fet als carrers parisencs. La foto es va fer popular i es va convertir en una icona reconeguda a tot el planeta. La feina recorria tot França i els Estats Units amb gran èxit, i li obriria les portes a l’estranger. El 1951 va ser exposada al Museu d’Art Modern de Nova York. 

L’èxit de la fotografia va suposar el començament dels problemes per a Robert Doisneau, ja que, anys després, la parella formada pels estudiants d’art dramàtic Françoise Bornet i Jacques Carteaud, dels Cursos Simon, li reclamava la seva part de beneficis.  

El fotògraf va guanyar el judici al presentar com a prova la sèrie completa de fotos fetes en diferents punts de París amb els mateixos actors, però finalment els demandants van recuperar una bona quantitat econòmica al vendre la còpia de la foto que Doisneau va regalar a un col·leccionista suís el 1992. 

Tots aquests litigis van afectar profundament Doisneau. Segons declararia la seva filla: “Guanyem als tribunals, però la fotografia va arruïnar els últims anys de la seva vida.”

Doisneau no tenia gens d’estima per la fotografia, ell mateix va declarar que es tractava d’una imatge “superficial i comercial”.

Enquadrament i composició

Doisneau volia mostrar el lloc de l’emplaçament i va fer un enquadrament força generós per tal de mostrar el context. Els transeünts del fons i del primer pla emmarquen la parella i la situen al mig de la vida parisenca, donant-los tot el protagonisme i fent girar tots els elements al seu voltant.

Técnica

Doisneau intenta ressaltar el motiu principal i enfoca sobre els personatges principals amb una obertura de diafragma àmplia per desenfocar els edificis del fons. Així mateix, fa servir una velocitat relativament baixa per congelar les figures principals i presentar la resta de personatges amb un petit moviment. Es tracta d’una imatge en blanc i negre amb un tractament força contrastat. 

Aspectes emocionals

Aquesta imatge volia transmetre la recuperació d’una vida normal a una de les ciutats més afectades per la Segona Guerra i la superació de les dificultats més recents, i ho va aconseguir fins al punt de convertir-se en una autèntica icona a l’àmbit mundial.

La parella evoca el romanticisme i l’amor a una ciutat única com París.

Enllaç
Vídeo d’OSCARENFOTOS sobre aquesta imatge