Aus del delta del Llobregat

Avui us presento una petita mostra dels visitants més usuals del delta del Llobregat, espai que resisteix bonament com pot els embats del mal anomenat progrés. Tenim un espai fantàstic a tocar de casa nostra i s’ha de lluitar perquè perduri i perquè els ocells puguin descansar-hi i alimentar-se en els seus viatges de migració.

Martinet ros

El martinet ros (garsa monyuda a les Balears) és un ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, fa uns 49 cm de llargada i uns 80 cm amb les ales obertes. Pesa uns 300 g.

Pel dors és de color vermellós i per sota és blanc, excepte el pit, que és marró daurat brillant. El cap i el coll són de color marró groguenc, amb unes plomes vermelloses que pengen del clatell. Les ales són blanques, tant per sobre com per sota, i quan vola contrasten molt amb la resta del cos. El bec és llarg, de color blavós amb la punta negra. Els ulls són grocs. Les potes són rosades quan cria i verdoses la resta de l’any.

S’alimenta d’insectes, cucs de terra, crustacis, granotes, mol·luscos i peixets. Fa el niu amb branquetes entre els esbarzers, tamarius o canyissos. Viu a les zones humides del litoral i a la vora dels grans rius, amb vegetació abundant. Tot i que hi ha martinets rossos que migren cap a l’Àfrica, també n’hi ha que es queden tot l’any al delta de l’Ebre.

Bernat pescaire

El bernat pescaire (agró gris o bernat de s’alga a les Balears, bernat pescador a les Terres de l’Ebre i garsa reial o agró blau al País Valencià) és un ocell de grans dimensions de l’ordre dels ciconiformes i de la família dels ardeids.

És una au de gran mida que fa 90 cm d’alçada i prop de 150 cm amb les ales obertes. Té el plomatge de color gris al cap i al dors. Té taques negres al coll i el ventre blanc. El bec és llarg i de color groguenc; el coll és allargat i li permet capturar peixos fàcilment. Les potes també són llargues i de color groguenc.

Menja peixos, granotes, crancs, rèptils, rates, insectes, pollets d’altres ocells i, fins i tot, alguns vegetals.

Viu en zones aquàtiques com els rius, els estanys i els aiguamolls. Fa el niu amb branques i trossos vegetals en arbres de ribera o entre els canyissars dels aiguamolls.

S’està quiet durant llargues estones dins de l’aigua, a la vora o sobre una branca, a l’espera de veure alguna presa. Altres vegades camina lentament amb el bec cap a baix preparat per llençar-lo amb força i capturar algun peix. Vola amb força movent lentament les ales; quan vola té el coll recollit entre les espatlles, les ales corbades i les potes estirades.

És un ocell molt comú i fàcilment identificable durant la tardor i l’hivern. Cap al març emigra cap a l’Europa central.

Puput

La puput és un ocell de la família dels upúpids. Fa uns 28 cm de llarg. És de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. El bec és prim, corbat i llarg. Té una cresta, que pot obrir i tancar, amb les puntes negres. El seu cant és molt fàcil d’identificar, ja que fa “pu-put”.

Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d’insectes. Acostuma a menjar a terra i camina tranquil·lament d’un lloc a l’altre mentre va picotejant.

Fa el niu en forats d’arbres vells o en cases enrunades. Viu en zones obertes, horts i boscos. A la tardor emigra i se’n va cap a l’Àfrica, i torna al febrer següent.