La por de l’expositor a la paret blanca

Des dels seus inicis, el Fotoclub Poblenou ha fet exposicions al barri. L’any 2018 l’associació va tenir l’oportunitat única d’exposar les seves fotografies a la gran sala d’exposicions del Centre Cívic Can Felipa durant la Festa Major del Poblenou.

Un repte gegantí

A finals de juny vam visitar per primera vegada aquesta enorme sala de més de 500 m² i vam quedar aclaparats per la seva mida espectacular, impressionava molt. Només ens van quedar dos mesos per preparar un pla per decorar les vuit enormes parets amb les nostres fotos, un repte gegantí! Per on començar? Com distribuir la nostra col·lecció d’imatges?

Fer-ho per assaig i error no era possible quan cada assaig significa un altre forat en una paret perfectament blanca. Continuar endavant sense pla tampoc era una opció, ja que només teníem quatre dies reservats per al muntatge d’unes 150 imatges. Sigui com sigui, necessitàvem tenir una bona col·lecció de fotografies, i per a això havíem de seguir un pla.

Necessitàvem un pla

Ràpidament es va decidir que cada paret s’havia de dedicar només a una de les nostres exposicions ja realitzades, i que el disseny de cada paret havia de ser diferent, per no fer el conjunt massa repetitiu. Per trencar la monotonia, també vam decidir tenir les imatges en diferents mides.

Afrontar aquest esdeveniment no era feina d’una sola persona. Necessitàvem moltes mans i vam comptar amb l’ajuda de molts socis. Es va crear una comissió de treball per seleccionar una mostra d’imatges per a cada paret. També ens havíem d’assegurar que havíem seleccionat almenys una foto de cada soci del Fotoclub, tot intentant mostrar els nostres millors treballs.

Com col·locar les imatges?

Per dissenyar la col·locació de les imatges, normalment estendríem a terra les fotografies emmarcades i les mouríem fins a trobar una bona distribució. Però com que només teníem quatre dies, no podíem córrer el risc d’esperar a l’últim moment i vam decidir que calia buscar un altre camí.

Per aturar discussions interminables, ràpidament ens vam adonar que necessitàvem algun tipus de visualització informàtica de la disposició de les fotos en cada paret. I com que soc l’informàtic del Fotoclub, la tasca em va tocar a mi.

Simulació a l’ordinador

Sense saber quin programa seria més adequat per a aquesta tasca, vaig decidir fer-ho a PhotoShop.

• Primer vaig reduir totes les fotos al 10% de la seva mida real i vaig simular una imatge emmarcada afegint un paspartú i un marc a cada foto.
• Després vaig crear un model reduït de la paret que reflectia l’espai real disponible per penjar els marcs. 
• Per visualitzar millor l’alçada mitjana dels ulls, vaig afegir les siluetes de dues persones al fons. 
• Aleshores només faltava col·locar les imatges i moure-les fins que el resultat fos satisfactori.
• Finalment, vaig anotar els espais entre els marcs per facilitar el muntatge.

Satisfet amb el meu treball, el vaig ensenyar als meus companys, que van reaccionar amb entusiasme, fins que algú va observar que això no ajudava a trobar la posició dels ganxos!

Pla de muntatge

El que necessitaven els companys eren indicacions precises per saber on posar els ganxos. De fet, els ganxos per penjar un quadre normalment s’amaguen darrere del quadre, per la qual cosa era important determinar primer la posició del ganxo en relació amb les vores del marc.

Primer vaig pensar a indicar la distància del terra per a cada ganxo, però això no era una bona idea, ja que el terra no era totalment uniforme. Per sort, un dels membres del Fotoclub tenia un nivell làser que projectava una línia vermella perfectament horitzontal a la paret.

Vam decidir situar la línia de referència a 1,45 m i marcar en aquesta línia les distàncies horitzontals entre els ganxos. Després només calia mesurar la distància vertical per sobre o per sota d’aquesta línia per trobar la posició correcta de cada ganxo.

El pla de muntatge, doncs, havia de mostrar la línia vermella, les distàncies horitzontals entre els punts de referència i la distància vertical des dels ganxos fins a la línia vermella.

Visualització de les parets

Així que vam tenir una visió del resultat, vam poder ensenyar i explicar als nostres companys com seria la mostra i es va superar la por a les parets blanques.

Amb tota aquesta preparació estàvem convençuts que el resultat seria exactament com volíem que fos.

Espai per a la creativitat

Per a dues de les exposicions vam tenir algunes idees creatives sobre com mostrar les fotos segons el tema de l’exposició. Tanmateix, la creativitat no sempre es pot planificar amb detall, però sabíem el que volíem.

A algú se li va ocórrer la idea que les nostres fotos d’arbres podrien ser les fulles d’un arbre pintat a la paret. Però d’alguna manera això era difícil de dissenyar. Per sort, un dels nostres membres va saber com fer-hi decoracions de carrers guarnits i va decidir fer l’arbre amb paper d’embalatge.

L’altra idea era utilitzar caixes de fruites com a marc per a les nostres fotos de mercats. Però aquí també ho vam fer encara més espectacular amb la creació d’una parada simbòlica de fruita.

L’èxit va ser més gran del que s’esperava

Després de setmanes extenuants i suadores a la calor de l’estiu, havíem aconseguit omplir totes les parets blanques de la gran sala d’exposicions, però encara no estàvem segurs de la reacció del públic. 

Va ser un èxit tan gran, que quatre anys després el Fotoclub Poblenou encara apunta més amunt amb l’organització del FotoFest, el Festival de Fotografia del Poblenou. Els bojos per la fotografia no paren mai!