I es va fer la llum

Els companys de la revista m’han demanat que m’estengui una mica sobre la foto “I es va fer la llum”, que vaig presentar al concurs mensual de març d’enguany sobre el tema “Siluetes”, i que va resultar guanyadora. 

En primer lloc, us he de dir que Planta, de la Fundació Sorigué –el lloc on vaig fer la foto–, és un conjunt d’instal·lacions artístiques de gran format que aquesta fundació presenta en naus que havien quedat fora d’ús en la gravera que la mateixa empresa té als afores de Balaguer aprofitant l’antiga llera del riu Segre.  Entre aquestes instal·lacions es pot visitar l’obra Double Bind, de l’artista Juan Muñoz.

Aquestes naus conformen un espai enorme, aparentment diàfan, dividit en dues plantes. L’obra estableix un diàleg entre l’espectador i l’espai, la perspectiva, la verticalitat, la il·lusió, allò visible i allò invisible. 

Impressionat per la magnitud i la qualitat de l’obra, l’acte de sortir de la nau des de la fosca planta inferior, així com la percepció de l’entrada de la llum a través de la porta de sortida, em van suggerir el retorn a la realitat des d’un món gairebé oníric, que vaig poder representar amb la foto que ens ocupa, gràcies a la figura que en aquell moment abandonava la instal·lació. 

Com que venia de fer fotos amb força contrast perquè havia estat en un entorn amb poca llum d’ambient, però amb alguns espais il·luminats, com el de les obres exposades, doncs, en principi, la foto no va sortir tan fosca com hauria volgut.  Vaig veure que amb els valors utilitzats (ISO 400,  f/5 i 1/100 s) es podien percebre massa detalls de la gran porta de sortida, que distreien molt d’allò que era la meva intenció mostrar a la foto: la transició entre ambdós espais. Per això, en un procés d’edició molt senzill, solament vaig necessitar enfosquir la foto, de manera que només fos visible la figura sortint i  la llum de l’entrada reflectida al terra. 

En el mateix procés d’edició vaig tornar a enquadrar la foto perquè la figura quedés en el terç inferior dret, deixant tota la resta de l’espai fosc, per així donar més sensació de grandiositat al lloc que s’abandonava.  

Per a mi, el resultat és una foto minimalista en què la ubicació de la silueta vol explicar molt més del que es veu a simple vista i, si vosaltres també us n’emporteu aquesta impressió, puc dir que la meva satisfacció serà total.